L’Associació de Víctimes de la DANA del 29 d’Octubre de 2024 ha comparegut davant la Comissió d’Investigació de la Diputació de València per traslladar la veu de les víctimes i exigir veritat, responsabilitats i polítiques valentes per prevenir futures tragèdies. Durant la compareixença, la presidenta de l’Associació, Mariló Gradolí, ha volgut començar amb un agraïment a la institució per haver escoltat les víctimes, pel suport prestat als pobles afectats, i especialment per la decisió de tancar la Diputació el mateix 29 d’octubre, una acció que –com també va fer la Universitat de València– va salvar vides.
Gradolí ha recordat que aquella decisió es va prendre amb la mateixa informació que el Consell de la Generalitat Valenciana va ignorar, posant en evidència que, davant d’una situació d’emergència, sí que es podien prendre mesures efectives.
L’Associació ha denunciat la inacció del president de la Generalitat, Carlos Mazón, i del seu Consell, als quals responsabilitza d’haver ignorat les alertes, desmantellat la Unitat Valenciana d’Emergències i menystingut les polítiques de prevenció climàtica. També s’ha advertit del risc d’intentar silenciar o manipular el relat d’aquell dia tràgic, i s’ha insistit en la necessitat de mantindre viva la memòria col·lectiva i de garantir una reparació justa.
Finalment, l’Associació ha traslladat una petició concreta a la Diputació: la realització d’una auditoria independent que investigue a fons què va fallar, per què no es va activar l’alerta a temps, i qui en són els responsables.
«En nom de l’Associació de Víctimes de la DANA 29 d’Octubre de 2024, vull començar aquest parlament amb un agraïment sincer. Gràcies per convidar-nos a parlar en aquesta institució, per escoltar la veu de les víctimes. Gràcies també pel suport prestat als pobles afectats durant els mesos posteriors, i per haver estat, almenys des d’ací, a l’altura del que exigia aquell dia tràgic.
Gràcies, especialment, per haver tancat la Diputació el 29 d’octubre. Aquella decisió, com també va fer la Universitat de València, va salvar vides. I ho va fer amb la mateixa informació que el Consell de la Generalitat Valenciana va ignorar. Ho diem alt i clar: amb aquella informació, es podien prendre decisions importants. Ho vau fer vosaltres. Ho va fer la Universitat. I encara que alguns se’n burlaren, aquella decisió va ser valenta i necessària davant la inacció de la Generalitat.
Per això entenem que el president de la Diputació estiguera present al CECOPI no passades les set, sinó des del primer moment, que es centrara en allò realment important, per damunt de molts altres assumptes, i entenguera que calia enviar l’alerta d’una puta volta molt abans del quan es va enviar.
Nosaltres no podem oblidar el 29 d’octubre ni canviar les versions del que va passar, amb “un episodi dantesc, un infern real de destrucció, mort i finalment foscor”, per una alerta que arribà tard i mal.
Esperem que esta comissió servisca per esbrinar què va fallar aquell dia des d’aquesta casa, i no només a partir del dia 30, però sobretot que servisca per aprendre i per millorar els protocols d’emergència. Perquè si estem ací hui, no és per nosaltres. És per elles. Per ells. Per les víctimes.
Per la gent que encara reviu aquell fatídic dia.
Per les dones que treballaven a una botiga i lluitaven per respirar a deu centímetres del sostre, fins que el vidre de l’escaparate es trencà i van poder eixir.
Per Sandra, que cridava desesperada damunt d’un capó surant pel corrent.
Per Jose, quatre hores enganxat a una reixa.
Per la militar que arriscà la seua vida per rescatar les persones atrapades a la farmàcia.
I així, milers i milers de traumes i històries de supervivència.
Però també pel policia de la Torre, que baixà al garatge a ajudar i va morir amb els seus sis veïns.
Per un altre Pep, que va estar quatre hores subjectant-se a una reixa, amb sa mare morta al costat i sense poder fer res.
Per la xiqueta de Benetússer, arrossegada pel corrent.
Pel director de l’IES de Xest, per Sara i per Miguel, per Antonia, Hui, José, Carlos, Núria, José, Francisco Javier, Maria Pilar, Màrius, per les persones majors que estaven a casa,
i per totes les víctimes mortals.
Morts evitables, per una alerta que no va sonar.
Pel poble valencià que plora la inacció, que vol responsabilitats, que vol garanties perquè això no torne a passar.
El 29 d’octubre de 2024, mentre milers de persones s’enfrontaven a la tragèdia, Mazón no estava on havia d’estar. El 29 d’octubre, la gent s’ofegava mentre ell estava de dinarot. I ara, la seua permanència en el càrrec és una falta de respecte a la memòria de les víctimes.
Les 228 persones no van morir per un fenomen climàtic. Van morir per una gestió irresponsable i negligent que la va convertir en una tragèdia humana.
Van morir per considerar les Emergències una carpeta sense valor dins del Consell, perquè van negar la gravetat, i perquè van prioritzar els interessos econòmics i van ignorar les alertes científiques.
Des de l’Associació de Víctimes de la DANA del 29 d’octubre de 2024, ho diem amb fermesa: no permetrem que es tape la veritat. Denunciem la gestió criminal de la DANA el mateix 29 d’octubre, amb la petició de restitució del sistema d’emergències que el Consell va eliminar. Denunciem la responsabilitat d’un model polític negacionista del canvi climàtic, i denunciem la situació a la zona zero i als pobles afectats, vora nou mesos després.
Som víctimes amb pèrdues humanes, materials i emocionals, que exigim una reparació judicial, institucional i social de Mazón i del Consell, per haver abandonat el poble valencià el 29 d’octubre en la seua tasca de protegir la ciutadania i garantir la seguretat dels valencians i les valencianes.
Per això, des de l’Associació de Víctimes de la DANA 29 d’Octubre 2024, no permetrem que es tanque en fals un episodi que ha trencat el cor del nostre poble. No permetrem que el 29 d’octubre s’esborre.
I vull acabar com he començat: agraïnt que, des d’aquesta institució, s’entenguera que la informació era suficient per prendre decisions, i per això demanem memòria sense lligams partidistes. No volem comissions inútils. Necessitem lliçons apreses per avançar, per depurar responsabilitats i perquè això no torne a passar.
Demanem que s’estudie les ajudes i obres a l’adaptació al canvi climàtic amb infraestructures que minimitzen els efectes de riuades i barrancades per augmentar la seguretat de les persones amb respecte al patrimoni natural.
I també volem presentar una petició concreta a la Diputació de València: és necessària una auditoria independent i exigent amb la veritat del que va fallar aquell dia, de les causes i responsables d’un avís enviat tard i mal, de la falta de previsió i actuació, de les morts evitables. Els familiars de les víctimes mortals, les víctimes supervivents que vam patir lesions o danys materials, i el conjunt de la societat valenciana volem saber la veritat. Serà la Diputació capaç de deixar de banda interessos polítics i personals, i afrontar la veritat del que va passar? Ara és el momento de saber-ho.
Per les víctimes: veritat, justícia, reparació i memòria.
Gràcies»
