El 15 de juliol, amb motiu del Dia Europeu de les Víctimes del Canvi Climàtic, l’Associació de Víctimes de la DANA del 29 d’Octubre de 2024 ha participat en l’acte organitzat per la Mancomunitat de l’Horta Sud per retre homenatge a les persones afectades per les conseqüències d’una crisi climàtica que ja és una realitat.
Durant l’acte, la presidenta de l’Associació, Mariló Gradolí, ha intervingut per recordar que el desastre que va colpejar greument 75 municipis valencians el 29 d’octubre de 2024 no pot ser desvinculat del negacionisme climàtic i de la manca de prevenció institucional. En el seu parlament, ha assenyalat que les 228 víctimes mortals no van morir a causa d’un fenomen natural, sinó per una gestió irresponsable que va minimitzar l’amenaça i va desmantellar recursos essencials, com la Unitat Valenciana d’Emergències.
Gradolí ha denunciat que, mentre milers de persones vivien una tragèdia sense precedents, el president de la Generalitat, Carlos Mazón, va faltar a les seues responsabilitats institucionals, i ha remarcat que la inacció del Consell va contribuir de manera directa a amplificar els efectes d’un desastre que podia haver tingut un impacte molt menor.
Des de l’Associació, s’ha tornat a exigir veritat, justícia, reparació i memòria per a les víctimes i per a totes les persones damnificades. També s’ha alertat del perill de blanquejar el negacionisme climàtic per motius polítics i s’ha afirmat que aquest tipus de discursos i pactes tenen conseqüències directes en la seguretat de la població.
L’Associació ha reafirmat el seu compromís per continuar alçant la veu, especialment en dies com aquest, perquè –com ha expressat la seua presidenta– la memòria, quan s’alimenta de veritat i dignitat, és una força imparable.
«Hui, 15 de juliol, Dia Europeu de les Víctimes del Canvi Climàtic, agraïm a la Mancomunitat de l’Horta Sud la invitació per evidenciar que el negacionisme climàtic mata. I ens reunim per recordar, per honorar i per exigir.
Perquè sí, el desastre que va colpejar les nostres vides aquell 29 d’octubre de 2024 va ser conseqüència del negacionisme del canvi climàtic.
Les 229 persones mortes no van morir només per un fenomen natural. Van morir per una gestió irresponsable i per considerar que les Emergències eren una carpeta sense valor dins del Consell de la Generalitat.
Som víctimes dels polítics irresponsables que neguen l’autoritat dels científics, que neguen la realitat del canvi climàtic, i que no impulsen polítiques per reduir el seu impacte: els 75 pobles que vam patir la força de la DANA en tots els vessants: tornados, pluges, barrancades i riuades.
Som, sobretot, víctimes d’un Consell i d’un president que van fallar quan més el necessitàvem. Perquè, vull recordar-ho: amb la mateixa informació, la Universitat de València va actuar, i va actuar bé, i amb la seua actuació va evitar morts i danys personals.
Per això, encara que aquest siga un acte institucional, no renunciarem a exigir responsabilitats.
No permetrem que la memòria de les víctimes mortals entre en el joc del negacionisme climàtic ni se sotmeta a la conveniència de pactes amb els negacionistes només amb l’objectiu de mantenir-se en el poder.
Este no és un dia per al blanqueig ni per al silenci: és un dia per dir alt i clar que la veritat continua sent incòmoda, però és irrenunciable.
I la veritat és que el 29 d’octubre de 2024, mentre milers de persones s’enfrontaven a la tragèdia, el president Carlos Mazón no estava on havia d’estar.
I la veritat és que la seua inacció i el desmantellament previ de la Unitat Valenciana d’Emergències van contribuir, de manera directa, a convertir un desastre natural en una tragèdia humana que ha deixat ferit el poble valencià.
Des de l’Associació de Víctimes de la DANA del 29 d’octubre de 2024, ho diem amb fermesa: no permetrem que es tape la veritat. No permetrem que es silencie la responsabilitat política i penal.
Perquè si alguna cosa sabem les persones que hem patit aquest desastre és que la memòria, quan s’alimenta de veritat i dignitat, és una força imparable.
Veritat, justícia, reparació i memòria.
I hui, com cada dia, les fem bandera.»
