La dimissió de Mazón va ser un éxit de la mobilització, però un any després encara queda molt per aclarir i reparar
L’Associació de Víctimes de la Dana 29 d’octubre 2024 considerem que “el paso al lado” de l’expresident no pot donar per tancades les responsabilitats polítiques ni desviar l’atenció de la investigació judicial, la reconstrucció pendent i la necessitat de preparar el territori davant del risc climàtic
Hui, 3 de novembre es compleix un any de l’anunci de dimissió de Carlos Mazón com a president de la Generalitat. Una fita que va arribar després de mesos de mobilització de les víctimes, les famílies i una part molt important de la societat valenciana, que no va deixar de reclamar la seua dimissió i d’exigir responsabilitats per la gestió de l’emergència del 29 d’octubre de 2024.
Des de l’Associació de Víctimes de la dana 29 d’Octubre de 2024 considerem que aquella dimissió va ser una conseqüència de la pressió sostinguda de les víctimes i de la societat civil organitzada. No va ser una concessió ni una decisió que es produïra de manera espontània. Va ser el resultat d’una exigència col·lectiva que vam mantindre quan molts ens demanaven que deixàrem de reclamar-la. Un any després, reivindiquem aquella mobilització, però tenim clar que la dimissió no equival a l’assumpció de responsabilitats.
Carlos Mazón va deixar la Presidència de la Generalitat, però continua pendent l’esclariment complet dels fets i de les possibles responsabilitats derivades de la gestió de l’emergència. La nostra associació continua personada en la causa judicial que instrueix el Jutjat d’Instrucció número 3 de Catarroja i manté la reclamació que no hi haja cap privilegi processal que impedisca investigar els fets i conéixer tota la veritat. La dimissió política no pot substituir la investigació judicial ni tancar el dret de les víctimes i de la societat a saber què va passar.
Tampoc podem donar per resolta la qüestió de les responsabilitats polítiques. La marxa de Mazón no ha suposat, al nostre entendre, una ruptura amb el model de gestió ni una revisió profunda de les decisions i les estructures que van intervindre en aquella emergència. El canvi de president no pot servir per passar pàgina sense explicacions, ni per diluir les responsabilitats de les persones i institucions que tenien obligacions durant la dana.
En este punt, volem assenyalar expressament la responsabilitat de Juanfran Pérez Llorca. Com a actual president de la Generalitat i dirigent del Partit Popular, no pot desvincular-se de la decisió del seu partit de mantindre Carlos Mazón com a diputat a les Corts Valencianes, amb els privilegis i la retribució que comporta el càrrec, malgrat que va ser el president de la Generalitat durant la dana i que continua sense donar les explicacions que reclamem. Pérez Llorca és també responsable polític d’aquesta situació perquè, lluny d’exigir que Mazón assumisca les conseqüències polítiques de la seua gestió, ha sigut còmplice del seu manteniment en la vida institucional. No n’hi ha prou amb haver deixat la Presidència: cal respondre davant de les víctimes i de la societat valenciana. El PP no pot presentar la dimissió de Mazón com una etapa tancada mentre el manté protegit en les institucions.
En reconstrucció, un any després de la dimissió, continuem reclamant que els anuncis i els plans es traduïsquen en resultats concrets als municipis afectats. La recuperació no es pot mesurar únicament en inversions anunciades o obres iniciades. Cal atendre les necessitats reals de les famílies, recuperar els serveis essencials i els equipaments públics, i abordar també les conseqüències emocionals i comunitàries d’una tragèdia que va transformar la vida dels nostres pobles.
I, sobretot, continuem sense veure el canvi de paradigma que exigim en matèria de prevenció i adaptació al risc climàtic. La dana va evidenciar la vulnerabilitat del territori i la necessitat de revisar l’urbanisme, les infraestructures, els sistemes d’emergències i la planificació territorial. No podem reconstruir sense aprendre del que va passar. La seguretat de les persones ha d’estar per damunt de qualsevol interés econòmic i la societat civil ha de participar en les decisions que afecten el futur dels municipis.
Per això, un any després, la nostra exigència continua sent la mateixa: veritat, justícia i reparació. I també volem reconéixer la força de les víctimes, de les famílies i de totes les persones que han mantingut viva aquesta reivindicació. La dimissió de Mazón va demostrar que la mobilització ciutadana pot aconseguir canvis, però la nostra tasca no s’acaba amb la seua eixida de la Presidència. Continuarem treballant perquè s’aclarisquen els fets, perquè les persones afectades reben la resposta que necessiten i perquè una tragèdia com aquella no torne a passar.
En aquest context, l’Associació celebrarà el pròxim dijous 5 de novembre, a les 19.00 hores, a Paiporta, l’acte «La caixa de la memòria», una trobada amb motiu del segon aniversari de la dana. Serà un espai de record i homenatge a les 234 persones que van perdre la vida, però també de memòria col·lectiva i de reconeixement del camí recorregut per les víctimes, les famílies i els pobles afectats.
Un any després de la dimissió de Mazón, no oblidem per què vam eixir al carrer ni què continuem reclamant. La memòria no és un gest puntual: és també una manera de mantindre viva l’exigència de veritat, justícia i reparació.
