L’acte, organitzat per l’Associació de Víctimes de la dana 29 d’Octubre de 2024 a Paiporta, ha reunit veus de diferents àmbits de la societat civil per construir un relat transversal que connecta el teixit social, cultural, veïnal, econòmic, esportiu i reivindicatiu dels municipis afectats.
«La caixa de la memòria» ha convertit aquest dijous, a Paiporta, el record de les 234 persones que van perdre la vida en la barrancada del 29 d’octubre de 2024 en un acte col·lectiu de memòria, reivindicació i esperança. Una proposta de l’Associació de Víctimes de la dana 29 d’Octubre de 2024, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Paiporta, la Universitat de València i la Fundació Horta Sud, que ha volgut donar un significat diferent a la relació amb el barranc: no com un espai de mort o de comiat, sinó com una part viva del territori que cal conéixer, respectar i protegir.
En la seua intervenció, la presidenta de l’Associació, Mariló Gradolí, ha convidat les persones assistents a mirar el barranc de cara i a recuperar, a poc a poc, la relació amb l’aigua i amb el paisatge de l’Horta. «El barranc no és el nostre enemic. L’aigua tampoc. Formen part del territori que habitem», ha afirmat. Gradolí ha recordat que l’Horta és un territori de marjals, rambles, secans, barrancs i torrents d’aigua, i que la convivència amb aquests elements exigeix entendre els seus cursos i respectar els seus espais.
La presidenta ha posat també el focus en les decisions humanes que han alterat el territori: «El que ens posa en perill és no entendre’l, ocupar els seus espais, alterar els seus cursos, no respectar els seus camins». En aquest sentit, ha reclamat polítiques que situen les persones al centre i que incorporen planificació, prevenció i responsabilitat, així com una manera d’habitar el territori que no torne a posar en risc la vida de les persones.
Gradolí ha explicat que «La caixa de la memòria» vol ser un ritual col·lectiu per deixar arrere la por, la impotència, el silenci i la resignació, però també per preservar els noms, les històries i la memòria de les persones que van perdre la vida. «Que esta memòria siga llavor, arrel i compromís amb el futur», ha assenyalat. La presidenta ha defensat que recordar no significa quedar-se en el dolor, sinó comprendre què va passar, aprendre’n i actuar perquè el futur siga diferent.
Un dels elements centrals de l’acte ha sigut la seua transversalitat. Quinze representants d’associacions i col·lectius dels municipis afectats han participat en la construcció d’un relat compartit, amb veus procedents de diferents àmbits de la vida social i comunitària: el comerç, l’agricultura, l’educació, l’habitatge, la salut mental, la cultura, l’esport, les tradicions, el moviment veïnal i les reivindicacions ciutadanes.
La dansa de la Memòria, una peça creada pel coreògraf i ballarí Miguel Horacio i interpretada pels ballarins Marcos Usó i Helena Enguídanos, obri l’acte amb una intervenció escènica que acompanya la Caixa de la Memòria fins a la passarel·la situada damunt del barranc. La dansa es converteix així en el primer gest d’un acte col·lectiu que vol preservar el record de les 234 víctimes i projectar-lo cap al futur.
L’acte s’ha desenvolupat a través d’un relat sonor conduït per la veu del periodista i presentador Joan Espinosa, que ha recreat la jornada del 29 d’octubre de 2024 a partir de relats de persones dels municipis afectats. La narració ha incorporat també tres testimonis en primera persona: Marc Poveda Izquierdo, familiar d’una víctima de la residència de Paiporta; Lidia Labiòs, psicòloga forense de Benetússer, i Francisco José Vallés Morán, professor de la Universitat de València. El relat s’ha acompanyat d’una projecció sobre el barranc i de les intervencions musicals de la Jove Orquestra de Paiporta, Titana i Auxili.
Han participat d’ACYPE Catarroja, l’Associació de Comerciants i Xicotets Empresaris de Catarroja; l’Associació VeÏnal de Castellar; la Unió de Llauradors i Ramaders; la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH); representants del moviment del professorat; l’Associació de Vela Llatina Tradicional de Silla; les Unitats de Salut Mental en Situacions d’Emergència (USME) de Catarroja; l’Ullal pel Valencià; FAMPA-València; UDB Alfafar; una representació fallera; i la Confederació d’Associacions Veïnals de la Comunitat Valenciana.
Al llarg de l’acte, les persones participants han anat dipositant en la caixa dos objectes: un relacionat amb allò que han passat, i un altre que representa un desig per al futur. D’aquesta manera, la caixa ha arreplegat pors, records, vivències i esperances de persones i col·lectius molt diversos, construint un relat compartit
Un dels moments més significatius ha arribat amb la reproducció de l’ES-Alert a les 20.11 hores. El gest ha donat pas a un nou relat sonor amb desitjos i missatges per al futur, que han permés passar de la por i la desesperança d’aquella vesprada a una expressió compartida d’exigència, reivindicació i esperança.
El moment final ha arribat amb Toñi García i Mari Ángeles Martínez, representants de l’Associació de Víctimes de la dana 29 d’Octubre de 2024 i familiars de víctimes, que han sigut les últimes a dipositar els seus objectes en la caixa i les encarregades de baixar-la al barranc. Un gest simbòlic que tanca el ritual i que representa la voluntat de deixar arrere la por i la impotència, sense renunciar a la memòria de les 234 persones que van perdre la vida ni als desitjos de futur que han compartit totes les persones participants.
L’acte ha conclòs amb l’encesa de 234 llanternes, una per cadascuna de les víctimes mortals de la barrancada i el desplegament, per part de familiars de les víctimes, de la pancarta «I ara alcem la veu per qui ja no pot alçar-la» i «Dignitat», acompanyada de les cançons «Lladres de sobretaula», i «Que tingues sort» de Bertomeu.
Amb «La caixa de la memòria», l’Associació ha volgut reivindicar que la memòria no pot quedar reduïda a un acte de record ni a un espai associat permanentment a la tragèdia. El barranc és natura i forma part de la vida dels pobles. Aprendre a conviure amb el territori, respectar-lo i exigir polítiques de prevenció és també una manera d’honrar les persones que van perdre la vida.
Perquè recordar no és quedar-se en el passat. És comprendre què va passar, aprendre’n i actuar perquè el futur siga diferent. La memòria, com ha defensat la presidenta de l’Associació, ha de ser una llavor per continuar obrint camí a la vida en aquest territori.
