L’Associació de Víctimes de la DANA 29 d’octubre de 2024 manifesta que, en este moment processal, la millor via per a garantir una investigació efectiva és el recurs de súplica presentat per esta associació.
10 d’abril. València.
Lluny de debilitar-se, els arguments jurídics del recurs es veuen reforçats per la pròpia actuació del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV), que ha incorregut en una maniobra fraudulenta, contrària a la Llei Orgànica del Poder Judicial i als principis bàsics del procés.
El TSJCV ha evitat assumir la competència, la qual cosa l’obligaria a actuar amb totes les conseqüències, però, al mateix temps, ha condicionat la causa amb valoracions que només correspondrien a una fase posterior del procediment.
Una decisió calculada, ambigua i profundament lesiva per als drets de les víctimes, que deixa la investigació en una situació d’inseguretat jurídica intolerable. Per això, des de l’Associació de Víctimes de la DANA 29 d’octubre de 2024 sol·licitem que s’accepte el recurs de súplica per a corregir la indefensió de les víctimes.
El recurs no qüestiona que, amb caràcter general, el TSJ siga l’òrgan competent per a investigar diputats autonòmics. El que s’impugna és l’aplicació automàtica de l’aforament en este cas concret, sense una anàlisi rigorosa de la seua finalitat ni de les circumstàncies en què es van produir els fets.
L’associació sosté que l’aforament és una excepció al principi del jutge predeterminat per la llei i que, com a tal, ha d’interpretar-se de manera restrictiva. Esta prerrogativa només té sentit quan protegix la funció parlamentària, no quan es convertix en un mecanisme de protecció personal.
Per això, el nostre recurs no és un tràmit. És una impugnació directa a una forma d’actuar que desnaturalitza l’Estat de dret i convertix una garantia processal en un instrument de protecció personal.
Des de l’associació volem denunciar també un altre fet especialment greu. La causa judicial no pot utilitzar-se com una arma política. En els últims dies hem assistit a la retirada de diverses acusacions populars que, lluny de respondre a una recerca honesta de la veritat, han abandonat el procediment després de considerar complits els seus objectius polítics o d’interpretar determinades resolucions com una victòria.
Això evidencia una cosa molt preocupant: per a alguns actors, el procés judicial no era un espai de justícia, sinó una eina d’estratègia política.
Davant d’això, les víctimes ho diem alt i clar: estem ací per la veritat, la justícia i la reparació. I continuarem fins al final.
El nostre recurs posa el focus on ha d’estar: en l’ús indegut de l’aforament i en la necessitat d’evitar que es convertisca en un privilegi personal. No es pot permetre que una figura excepcional s’utilitze per a eludir la investigació d’uns fets que no tenen relació amb la funció parlamentària, sinó amb la gestió d’una emergència amb conseqüències irreparables.
