Parlem amb una sola veu, la veu de les famílies que continuen mirant una cadira buida cada dia. El crit de les persones que encara conviuen amb el dolor, amb les pèrdues i amb preguntes que ningú ha volgut respondre, i que el govern de Pérez Llorca, i els amics de Carlos Mazón s’afanyen en amagar i manipular.
Han passat vint mesos i continuem perquè les víctimes tenim dret a la veritat i a la memòria i no deixarem d’eixir al carrer mentre continue existint un sol obstacle que impedisca conéixer tota la veritat. Per això hui tornem a denunciar una situació que ofén qualsevol principi d’igualtat.
Carlos Mazón continua protegit per un aforament que impedix que puga ser investigat en les mateixes condicions que qualsevol altre ciutadà. Cap privilegi processal pot estar per damunt dels drets fonamentals de les víctimes. Cap escó pot pesar més que 230 vides. Cap aforament pot convertir-se en refugi davant la necessitat d’esclarir què va passar el 29 d’octubre de 2024.
Per això hem acudit al Tribunal Constitucional, perquè creiem en la justicia i que la Constitució també protegix les víctimes. I perquè el dret a la tutela judicial efectiva no pot quedar relegat davant un privilegi polític. La nostra lluita no és només pels qui vam perdre, és també pels qui vindran, pel nostre futur i la nostra seguerat, que ara mateix no tenim garantida amb les polítiques continuistes del Partit Popular i VOX.
Volem un país que escolte la ciencia, que respecte el territorio, que invertisca en serveis públics, que protegisca els serveis d’emergència, que cuide les persones i diga sempre la veritat. Que assumisca responsabilitats quan falla i que entenga que governar significa protegir la vida.
Durant estos mesos hem conegut documents, converses i decisions que ens confirmen que moltes coses es podien haver fet d’una altra manera. I precisament per això continuarem exigint que totes les responsabilitats, siguen polítiques o judicials, siguen aclarides. No volem una democràcia que protegisca els poderosos, volem una democràcia que protegisca les persones i volem institucions que meresquen la confiança de la ciutadania.
Volem que mai més una família haja de preguntar-se si una alerta a temps hauria salvat la vida del seu pare, de la seua mare, del seu fill, de la seua filla, de la seua germana, germà, marit, esposa, sogra, sogre, amic o amiga, veí o veïna o haguera evitat hores de terror.
I volem dir una cosa molt clara. No ens cansarem ni ens resignarem, i no acceptarem que el temps es convertisca en una forma d’impunitat. Perquè darrere de cada nom hi ha una història, una familia i una vida interrompuda. I darrere de totes elles hi ha un poble que continua demanant el mateix que el primer dia:
Veritat. Justícia. Reparació.
I una última exigència. Que ningú torne a morir per una negligència política. Que ningú torne a quedar abandonat quan més necessita les institucions. Que la vida de les persones siga sempre el primer deure de qualsevol govern.
Per les 230 persones que ja no estan i pel poble valencià.
https://www.levante-emv.com/horta/2026/06/28/aforamiento-mazon-veinte-meses-despues-131905522.html
