L’Associació de Víctimes de la dana 29 d’Octubre de 2024 ha fet balanç, en la roda de premsa celebrada ahir davant del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, dels dos anys transcorreguts des de la barrancada i de la gestió del Consell de la Generalitat.
La nostra valoració és clara i es resumeix en tres idees: en responsabilitats, esmena a la totalitat; en reconstrucció, suspés; i en adaptació al risc climàtic i prevenció, fracàs.
En matèria de responsabilitats, considerem que dos anys després continuem exactament on no hauríem d’estar: sense una assumpció política i moral de les responsabilitats i amb persones que formaven part de l’estructura del Consell el 29 d’octubre de 2024 continuant al Govern. Per a nosaltres, no és comprensible que després d’una catàstrofe amb 233 persones mortes no s’haja produït un canvi real en les responsabilitats polítiques.
La dana Adam ens ha permés veure, a més, que les emergències es poden gestionar d’una altra manera. La diferència que hem assenyalat no és només una qüestió de coordinació: és que aquesta vegada el Consell ha estat al capdavant de l’emergència, ocupant el lloc que li corresponia i exercint la seua responsabilitat.
Per això, en responsabilitats, la nostra qualificació és esmena a la totalitat.
En reconstrucció, la situació tampoc ens permet fer una valoració positiva. Dos anys després continuem sense algunes de les infraestructures que són vitals per a la cohesió social dels nostres pobles i barris. Però la reconstrucció no pot limitar-se a reparar els danys i tornar a posar les coses com estaven abans del 29 d’octubre.
També cal reconstruir pensant en les persones, en les seues necessitats i en les conseqüències emocionals i socials que ha deixat la catàstrofe. I cal fer-ho amb una planificació que tinga en compte el risc que hui sabem que existeix.
Per això, en reconstrucció, la nostra valoració del Govern de Pérez Llorca és suspés.
I hi ha un tercer àmbit que considerem especialment preocupant: l’adaptació al risc climàtic i la prevenció.
Dos anys després de la dana, sabem que el territori és més vulnerable del que contemplaven els mapes anteriors. Però el canvi de paradigma que nosaltres reclamem no consisteix simplement a fer nous mapes de risc. Consisteix a governar d’acord amb aquests nous mapes de risc.
No podem entendre que, mentre es reconeix l’augment del territori exposat al risc d’inundació, es tramite amb caràcter d’urgència una nova Llei del sòl que obri noves possibilitats de desenvolupament urbanístic. Després del 29 d’octubre de 2024 no podem continuar parlant d’urbanisme com si no haguera passat res.
La prevenció també significa revisar les infraestructures, els sistemes d’emergències, les vies d’evacuació, els plans municipals i la capacitat de resposta de les administracions. No es tracta de construir més ràpid. Es tracta de construir millor, construir on correspon i saber també on no s’ha de construir.
Per això, en adaptació al risc climàtic i prevenció, la nostra valoració és fracàs.
El que més ens preocupa és que, dos anys després, no veiem el canvi de paradigma que exigia una tragèdia com la del 29 d’octubre. No veiem un canvi suficient en les responsabilitats, no veiem acabada la reconstrucció que necessiten els nostres pobles i no veiem que les polítiques de territori i prevenció estiguen adaptant-se amb la contundència que exigeix la nova realitat climàtica.
I això és especialment greu perquè la dana Adam ens ha tornat a demostrar que aquests episodis poden tornar a passar. La diferència és que ara ja sabem que poden passar i sabem també que una emergència es pot gestionar d’una manera molt diferent.
Des de l’Associació continuarem fent propostes. Volem participar en la revisió de l’urbanisme i les infraestructures de les zones afectades, en la millora del sistema d’emergències i en la construcció d’un model de prevenció que pose la seguretat de les persones per damunt de qualsevol altre interés.
Dos anys després, el nostre balanç del Govern de Pérez Llorca és, per tant, clar: esmena a la totalitat en responsabilitats, suspés en reconstrucció i fracàs en adaptació al risc climàtic i prevenció.
Perquè el que estava en joc el 29 d’octubre de 2024 no era només com reconstruiríem després de la catàstrofe. El que està en joc és si serem capaços d’aprendre del que va passar abans que torne a passar.
Recull de premsa:
https://www.moncloa.com/2026/10/21/asociaciones-victimas-dana-segundo-aniversario-3452913
