L’Associació de Víctimes de la Dana 29 d’octubre 2024 ha organitzat a la Universitat de València la taula redona «El cas Mazón: aforament i dret a la tutela judicial efectiva», amb el magistrat emèrit del Tribunal Suprem José Antonio Martín Pallín, el magistrat Joaquim Bosch i l’advocada Míriam Salmerón per analitzar els límits de l’aforament i el dret de les víctimes a la tutela judicial efectiva.
L’Associació de Víctimes de la dana 29 d’Octubre de 2024 va defensar que l’aforament de Carlos Mazón no pot convertir-se en un obstacle per investigar els fets i les possibles responsabilitats derivades de la seua actuació com a president de la Generalitat durant l’emergència del 29 d’octubre de 2024. L’entitat va plantejar aquesta posició en la taula redona «El cas Mazón: aforament i dret a la tutela judicial efectiva», celebrada a l’Aula Magna de la Universitat de València, en col·laboració amb la institució acadèmica i dins del programa cultural organitzat amb motiu del segon aniversari de la dana.
La trobada es va iniciar amb la salutació del vicerrector de Cultura, Deportes y Vinculación Social de la Universitat de València, Albert Moncusí, i va reunir el magistrat emèrit del Tribunal Suprem José Antonio Martín Pallín, el magistrat Joaquim Bosch i la jurista penalista Míriam Salmerón, advocada de l’associació. La presidenta de l’entitat, Mariló Gradolí, va moderar el debat, que també va comptar amb la intervenció inicial de Toñi García, familiar de dues víctimes mortals de la dana i membre de l’associació.
La participació de Toñi García va permetre situar des del començament el debat jurídic en la perspectiva de les famílies. Darrere dels procediments, els recursos i les resolucions judicials hi ha persones que continuen reclamant conéixer la veritat sobre el que va passar, que s’investiguen els fets i que s’aclarisquen les responsabilitats que corresponguen.
Durant la seua intervenció, Míriam Salmerón va explicar els fonaments del recurs d’empara presentat per l’associació davant del Tribunal Constitucional el passat mes de juny. El recurs qüestiona les resolucions del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana que van rebutjar investigar Carlos Mazón i van desestimar posteriorment el recurs de súplica presentat per l’entitat.
L’advocada va exposar que la controvèrsia no es limita a l’existència de la figura de l’aforament, sinó a la manera com s’ha aplicat en aquest cas. L’associació considera que aquesta prerrogativa s’ha d’interpretar de manera restrictiva i atenent les circumstàncies concretes, sense que puga operar automàticament com una protecció davant de la investigació de fets relacionats amb les responsabilitats executives que exercia Mazón durant la dana.
El recurs planteja, entre altres qüestions, una possible vulneració del principi d’igualtat recollit en l’article 14 de la Constitució i del dret a la tutela judicial efectiva. Salmerón també va qüestionar la situació processal en què s’ha personat l’expresident en la causa sense estar formalment investigat, en considerar que li permet disposar de drets processals propis d’una persona investigada sense assumir aquesta condició.
Per la seua banda, José Antonio Martín Pallín va qüestionar la decisió del TSJ valencià de no investigar Mazón i va sostindre que s’havien vulnerat els drets de les víctimes a la tutela judicial efectiva. El magistrat emèrit del Suprem va posar el focus en la posició de garant que, al seu parer, corresponia al llavors president de la Generalitat, d’acord amb les funcions que li atribueix l’Estatut d’Autonomia, i va defensar que hi havia elements per analitzar la seua responsabilitat en la resposta institucional a l’emergència.
Joaquim Bosch va abordar el funcionament del sistema d’aforaments a Espanya i en va qüestionar l’extensió, en considerar que constitueix una excepció al principi d’igualtat davant la llei que requereix una justificació.
Les diferents intervencions van permetre abordar l’abast de les prerrogatives processals, la seua aplicació al cas concret i les garanties que han de protegir el dret de les víctimes a obtindre una resposta judicial efectiva.
L’associació insisteix: no demana una condemna anticipada, sinó que s’investiguen els fets
En el tancament de la trobada, Mariló Gradolí va resumir la posició de l’associació i les seues principals reivindicacions. La presidenta va insistir que l’entitat no reclama una condemna anticipada ni pretén determinar al marge dels tribunals la responsabilitat penal de cap persona. La seua exigència és que els fets del 29 d’octubre de 2024 s’investiguen fins al final i que s’aclarisquen totes les responsabilitats que puguen derivar-se de la gestió de l’emergència.
L’associació considera que l’aforament és una garantia processal, no un privilegi personal, i que la seua aplicació no pot impedir que s’investiguen els fets quan hi ha elements que ho justifiquen. Per això, reclama que la investigació puga continuar al jutjat ordinari que ha instruït la causa, sense obstacles processals injustificats, i que les víctimes i les seues famílies puguen exercir el seu dret a la tutela judicial efectiva en condicions d’igualtat.
Les demandes de l’entitat són clares: que s’investiguen totes les responsabilitats que puguen derivar-se de la gestió de la dana; que l’aforament s’interprete de manera restrictiva; que es garantisca el dret de les víctimes a la tutela judicial efectiva, i que el procediment avance amb totes les garanties, sense impunitat ni judicis anticipats.
«No demanem una condemna anticipada. Demanem que ningú quede al marge d’una investigació judicial quan hi ha motius per investigar-lo», va concloure Gradolí.
L’associació va agrair a la Universitat de València la seua col·laboració i acollida, així com la participació dels ponents i de les famílies que van acompanyar la trobada. L’entitat considera necessari mantindre obert aquest debat públic perquè l’exigència de veritat, justícia i reparació requereix també que es coneguen i s’expliquen els mecanismes jurídics que afecten l’exercici dels drets de les víctimes.
