La manifestació del 31 d’octubre, convocada per les associacions de víctimes i entitats socials, va recórrer el centre de Valencia en record de les 234 víctimes mortals i per reclamar responsabilitats per la gestió de l’emergència.
Dos anys després de la dana del 29 d’octubre de 2024, milers de persones van tornar a manifestar-se pels carrers de Valencia el passat dissabte 31 d’octubre per mantindre viva la memòria de les víctimes i continuar exigint veritat, justícia, reparació i responsabilitats per la gestió de l’emergència.
La mobilització, convocada per les associacions de víctimes i diferents entitats socials, va començar a les 18.00 hores a la plaça de la Mare de Déu i va finalitzar a la plaça de l’Ajuntament, amb un recorregut invers al de la primera gran manifestació celebrada el novembre de 2024.
En esta ocasió, les entitats convocants van voler donar un protagonisme especial a la memòria de les persones que van perdre la vida. La capçalera de la manifestació estava presidida per una gran pancarta roja amb el número 233 i el lema «Consell dimissió», mentre que moltes de les persones participants vestien de negre en senyal de dol. La xifra de víctimes mortals havia sigut actualitzada judicialment a 234 el dia anterior.
Un espai buit, delimitat a la plaça de la Mare de Déu, va representar l’absència de les persones que ja no estan. La música del tabal i la dolçaina, amb la interpretació de La processó de la memòria, va acompanyar l’inici d’una marxa marcada pel record, el respecte i la reivindicació.
Dos anys reclamant responsabilitats
La presidenta de l’Associació de Víctimes de la dana 29 d’Octubre de 2024, Mariló Gradolí, va reivindicar davant els mitjans de comunicació el dret de les víctimes i de la ciutadania a continuar manifestant-se pacíficament. Malgrat la pluja i el context de tensió per les advertències sobre possibles incidents al centre de la ciutat, va insistir que les mobilitzacions continuarien fins que arribaren la veritat, la justícia i la reparació.
Gradolí també va reclamar que s’aclarisquen judicialment les responsabilitats de Carlos Mazón en la gestió de l’emergència i va insistir en la necessitat que puga respondre davant el jutjat de Catarroja sobre les decisions adoptades aquell 29 d’octubre, especialment pel que fa a l’activació dels protocols i a l’avís a la població.
Per la seua banda, Toñi García, que va perdre el marit i la filla en la barrancada, va advertir que dos anys després continuen existint mancances en la preparació davant futures emergències. Va posar l’accent en la necessitat de conéixer el territori, assumir els errors i adaptar les polítiques públiques a la realitat climàtica i al risc d’inundació.
Memòria, prevenció i una reconstrucció que protegisca les persones
En finalitzar la manifestació, les entitats convocants van fer públic un manifest en què van reiterar les exigències de responsabilitats polítiques i judicials, així com la necessitat d’avançar en la prevenció i en una reconstrucció que tinga en compte les persones afectades.
Entre les reivindicacions figuraven la posada en marxa de plans d’emergència i de formació de la població, la protecció de les persones vulnerables, l’atenció a la salut mental, la millora dels serveis públics i les infraestructures i la participació efectiva de les persones damnificades en les decisions sobre la reconstrucció.
El manifest també va reclamar la protecció del territori davant els riscos climàtics, la renaturalització de les comarques afectades i un model urbanístic que evite continuar construint en zones inundables. Així mateix, es va reivindicar el dret a un habitatge digne i es va denunciar la revictimització de les persones afectades.
Les associacions van tornar a exigir que Carlos Mazón renuncie a l’acta de diputat i que el conjunt del Consell assumisca les responsabilitats polítiques per la gestió de la dana.
La mobilització va concloure amb un agraïment a totes les persones, col·lectius i entitats que han acompanyat les víctimes durant aquests dos anys. Una resposta ciutadana que continua demostrant que les demandes de les famílies no han desaparegut amb el pas del temps.
Des de l’Associació de Víctimes de la dana 29 d’Octubre de 2024 continuarem treballant perquè s’esclarisca tot el que va passar, s’assumisquen les responsabilitats corresponents i s’adopten les mesures necessàries perquè una catàstrofe d’aquestes característiques no torne a tindre les mateixes conseqüències.

